Repoblació de l’Estany de Banyoles amb centeners de juvenils de nàiades

13-12-2013:CPM -

Aconsegueixen criar nàiades en captivitat. Els resultats del projecte es poden exportar a altres ecosistemes d’aigua dolça.

La nàiades són espècies bioindicadores i la majoria es troben en una situació crítica d’amenaça

El laboratori de cria de nàiades (musclos d'aigua dolça) del "Projecte Estany" ha aconseguit criar, engreixar i mantenir en captivitat fins a la seva solta, centenars d'exemplars de nàiades de 2 anys i mig d'edat i gairebé 3 cm de longitud, fet fins ara no aconseguit en tota la Unió Europea. Aquest resultat forma part de les actuacions de recuperació de les espècies de nàiades amenaçades Unio mancus i U. ravoisieri, dins del Projecte Estany, dut a terme pel Consorci de l'Estany amb la col laboració del Dr Rafael Araujo del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-CSIC). Aquest projecte ha estat finançat pel programa LIFE de la Comissió Europea (LIFE08 NAT/E/00078).

Les nàiades són uns mol·luscs bivalves d'aigua dolça, també coneguts com musclos de riu, que viuen semi enterrats en el sediment. En ser animals filtradors d'aigua, són espècies bioindicadores d'ambients amb bon estat de salut. A la Península Ibèrica hi ha 10 espècies de nàiades autòctones, totes elles protegides, de les quals 4 viuen a l'Estany de Banyoles: Unio mancus, Unio ravoisieri, Potomida littoralis i Anodonta anatina. Presenten un cicle vital molt interessant i curiós ja que les larves, anomenades gloquidis, han de parasitar les brànquies d'un peix durant 10 a 20 dies fins a poder madurar i caure a sediment on començaran la seva vida com juvenils.

La majoria de les nàiades tenen una situació crítica d'amenaça a causa del mal estat de conservació de moltes masses d'aigua i a la desaparició de les poblacions de peixos autòctons. Com que cada espècie de nàiade té unes espècies concretes de peixos autòctons hostes amb els quals interacciona, els canvis que es produeixen en les poblacions de peixos els afecten negativament. Això és el que ha passat a l'Estany de Banyoles, a causa de la proliferació de peixos exòtics depredadors com la perca americana , el peix sol o la lucioperca. Aquests peixos es van introduir en l’Estany a partir de 1910, i han estat els responsables de la desaparició de les poblacions natives de barb i bagra que actuaven com peixos hostes de les larves de les nàiades. A dia d'avui les nàiades de l'Estany de Banyoles presenten poblacions molt reduïdes, menys de 100 individus de U. ravoisieri, i entre 1000 i 2000 individus de U. mancus. El projecte LIFE Projecte Estany - "Millora dels hàbitats i espècies de la xarxa Natura 2000 a Banyoles: un projecte demostratiu " pretén recuperar les poblacions de peixos autòctons, especialment el barb de muntanya, i repoblar el llac amb juvenils de nàiades criats en captivitat en un laboratori de cria adjacent a l’Estany.

Al laboratori de cria de nàiades s'ha reproduït el cicle natural de les nàiades en captivitat, i entre 2011 i 2013 s'ha aconseguit produir un total de 130.000 juvenils nascuts a partir de 900 peixos , amb una mitjana d'uns 150 juvenils de nàiade per peix. Dels 130.000 juvenils, 107.152 eren de U. mancus i 25.766 d'U ravoisieri. Aquest sistema de cria tan reeixit ha permès superar la gran mortalitat que pateixen aquests mol·luscs de forma natural durant els seus primers estadis de vida, mantenint i engreixant milers de nàiades juvenils amb què es repoblarà el medi natural .

Per donar algunes dades concretes, ja s'han alliberat a l’Estany 278 exemplars d'U. mancus i 224 d'U ravoisieri de 2 anys i mig d'edat i gairebé 3 cm de longitud, i es mantenen 300 més en gàbies d'aclimatació al mateix Estany. Això suposa un augment aproximat de les poblacions naturals de més d'un 40% de U. mancus i d'un 200% de U. ravoisieri. A més, es mantenen en captivitat gairebé 2000 exemplars de 1,5 anys d'edat d'entre 1 i 2 cm de longitud, i diversos milers més nascuts el 2013 que encara no arriben al centímetre. Cal considerar que els juvenils mesuren en néixer 250 micres , la quarta part d'un mil límetre , de manera que el treball s'ha de fer sota lupa binocular. L'obtenció d'individus juvenils de les esmentades espècies a tan gran escala , així com el seu manteniment i engreix en captivitat no ho havia aconseguit ningú a Europa. La clau del sistema s'ha basat en reproduir el cicle de vida en les condicions més naturals possibles i impedir l'acció de depredadors naturals com els peixos o el cranc de riu americà. Per aconseguir aquestes condicions en el laboratori s'ha utilitzat aigua i sediment del mateix llac, de manera que l'aliment dels juvenils, el principal problema en altres experiències similars, era completament natural.

També cal destacar que s'han alliberat al llac prop de 3.500 peixos autòctons, especialment barb de muntanya (Barbus meridionalis), però també bagra (Squalius laietanus), portadores de milers de larves de nàiades. A partir d'aquestes repoblacions, i considerant certa mortalitat dels peixos per depredació natural, s'estima que s'han alliberat a l'estany més de 100.000 juvenils de forma seminatural. De fet, ja s'ha detectat en les sèquies de Banyoles, on es van alliberar peixos amb larves de nàiades el 2012, la presència d'exemplars de 1,5 anys d'edat, confirmant l'èxit del sistema. El conjunt d'actuacions realitzades durant aquests anys i la confirmació de la continuïtat del laboratori de cria de nàiades en un pròxim projecte LIFE, garanteixen la conservació a mig i curt termini d'aquestes espècies a l'estany de Banyoles.

Notícies

Repoblació de l’Estany de Banyoles amb centeners de juvenils de nàiades